La Filharmònica fou dirigida per Bartomeu Oliver Martí des de l'any 1945 fins al 1952. época en què va alternar amb la direcció de la banda de Felanitx. Segons es desprèn de la informació consultada i de l'estudi, l' experimentat director i compositor donà una forta empenta a l'entitat.

Cal remarcar, en un primer aspecte, que Bartomeu Oliver, a diferència dels altres directors que havien dirigit la banda anteriorment, accedí als estudis de direcció i composició. El 1934 va obtenir la titulació en el Cos de Directors de Banda i a l'any següent ingressà a l'Êcole Normal de Musique de París per aprendre composició amb Paul Dukas. Aquesta formació acadèmica seria determinant per la recordada millora de l'entitat porrerenca.

Un segon aspecte d'Oliver és la vessant compositiva. Com a tal va compondre prop de dues-centes obres la majoria desgraciadament oblidades i abraça quasi tots els gèneres i formes de la composició: simfonies, concerts, opera, ballets, obres per a cor i orquestra, composicions per a banda i piano, obres corals, etc. També es dedicà a l'estudi i recuperació de tonades populars, moltes d'elles introduides i utilitzades a les seves composicions. Amb paraules de Jordi Rosselló: "Els pasdobles que fèiem congeniaven amb les coses nostres de Mallorca, com els de Noguera, Albertí, [...] tocavem sarsueletes espanyoles, l'Anell de Ferro de Marquès, El Sitio de Zaragoza".

Amb el repertori que s'ha conservat s' aprecia clarament la influència de l'escola parisina i com també s'inspirà en el folklore de la seva terra, però sempre amb un tractament modern molt personal i original. Sovint el compositor introduia els elements populars dins la melodia però seguint en nombroses ocasions a la deformació de la melodia popular.

Va impulsar la intepretació d'obra pròpia i la Filharmónica interpretà sovint el seu repertori als concerts i també als concursos que es feien. La banda estrenà obres d'Oliver com Suliar. Arabesca n° 2. Op 89 que tocaren a Sóller l'any 1946; a Capdepera interpretaren Cala Guya. Barcarola, n°1 Op. 2 juntament amb Yo canto a mi silencio, Elegía op.49; a Pollença l'any 1947 tocaren Diada de Montesión de Porreres op. 112. Com s'aprecia aquest director creà obres que tenen relació amb la vila.

En el període que engloba els anys de direcció de Bartomeu Oliver no podem deixar d'esmentar tots els canvis polítics que experimentà la societat els quals es veien reflectits en qualsevol aspecte de la vida quotidiana. Si es té en compte que la música (qualsevol manifestació) és portadora de missatges, la banda, com a entitat musical, no tan sols s'ha encarregat de difondre una estética sinó també una ètica. La música no és innocent ni inofensiva i els governs han sabut aprofitar-la per fer política, potenciant l'exaltació patriotica i el militarisme en determinades époques de la nostra historia. En aquesta direcció i continuant la tendència del segle anterior, la Filharmònica va participar en els esdeveniments polítics i socials importants. Primer, al servei de la república i després al servei del règim franquista.

Així els himnes falangistes i nacionals, com el Cara al Sol es tocava en diferents actes: festes relacionades amb la Falange o quan es feia algun homenatge als Caídos o el 18 de juliol (l'aniversari de l'inici de la guerra civil).

La solemnitat de la música i la vistositat dels uniformes servien tant per donar lluentor a la victòria com per impressionar els mallorquins. Tant els elements militars com els temes patriotics de les obres, els uniformes o la manera de desfilar es cuidaven moltíssim a la banda.

Així ho relatava un músic: "Catorze anys després del 1936 es va fer una concentració de Falangistes a Manacor i la banda hi va anar. Ens feren posar una camisa blava i no tots els músics se la volgueren posar..."