Jordi Rosselló compartí la direcció amb la feina de mestre des de 1953 fins al 1987. Foren molts els músics que es formaren sota el seu mestratge. Dels esdeveniments importants que succeiren en aquell període i de la tasca realizada per Rosselló podríem destacar entre altres coses: la continuació del llegat que deixà Bartomeu Oliver, la incorporació de la dona a l'entitat, la feina de mestre així com la fixació d'un repertori ja establert i la incorporació d'algunes obres més actuals.

Accedí a alguns estudis d'harmonització i direcció, tot i que no en féu la carrera però agafà l'experiència i els coneixements dels seus professors. Així doncs, s'evidencia clarament la influència de l'escola parisina i del folklore com també es feia palesa en el seu mestre, Bartomeu Oliver. Jordi Rosselló va potenciar obres del seu antecessor i en rescatà de les que s’havien interpretat en els seus concerts. A més cal resaltar la introducció d'una sèrie de novetats que no es troben a l'época anterior. Pel que fa a la manera de dirigir, se’l recorda per usar moviments secs i a la vegada senyors. Imposava la seva forma i era molt regular i constant.

Pel que fa al repertori, diferents informacions reiteren que es decantava per un repertori variat i, especialment, per la música espanyola com sarsueles, valsos i obertures. També li agradava fer peces que tenguessin a veure amb Mallorca. De fet, tenia un repertori fix que oscil-lava entre trenta i seixanta peces, normalment.

Per als nombrosos concerts que es feien a l'estiu es necesitava un repertori extens i variat. En canvi, durant l'hivern, sonaven algunes obres diferents que es tocaven més poc. Li agradava que la banda interpretés obres que la gent ja coneixia, era música més aferradissa. Un dels avantatges que tenia era que els músics ja dominaven molt les obres.

L'estructura dels seus concerts era bastant cíclica: molts pasdobles, marxes; obra espanyola i clàssica com algun vals. De les obres o fragments d'obres més interpretades podem destacar: El Sitio de Zaragoza de C.Oudrid, El Anillo de Hierro de Miquel Marques, Así canta Aragón de Ricardo Dorado, En un mercat persa d'Albert W. Ketêbey, Marxa Hongaresa de H. Berlioz, La Flauta mágica de Mozart, Katiuska de Sorozabal, Tierras Llanas de M.V Romero, Aida de Verdi, La Leyenda del Beso de Soutillo i Verd, A mi Buñol de M.Carrascosa o Olas del Danubio de J.Ivanovici. Sense oblidar-ne altres com L'Arlesienne, Alma de Dios, Norma, Egmont, Maruxa o Rose Marie (selecció) de Friml i H.Stothart.

Sovint s'associa la música de banda al pasdoble. Així, durant l'época de Jordi Rosselló els més interpretats foren: Amparito Roca, Evocación, Rodriguez Miguel, San Marcial, Artín, Paquito Chocolatero, Los cadetes, Ateneo Musical, Barlovento, Lanceros de la Reina, La entrá de la murta, Gloria al trabajo, El Gato Montés, Gallito, Puenteareas, A mi Buñol, Aliaga i a les darreries també Porreres.

Tal vegada un dels esdeveniments més rellevants de la seva direcció sigui l'entrada de la dona a la banda. La diferència de gènere era present a la societat i entre els llocs on la dona no podia accedir figurava la banda. D'aquesta manera, a través de la práctica musical es contribuia al manteniment de les estructures sexistes de la societat. Aquestes diferències van anar minvant amb el temps i el propi devenir social i cultural féu inevitable el procés. Les primers incorporacions foren al-lotes procedents de l'Escola de Música.

Quant als nous músics, Jordi Rosselló els feia debutar en les processons de Semana Santa quan el repertori era més senzill d'interpretar. En paraules del mateix Jordi: "A les remeses de músics nous, els feia sortir per Setmana Santa. Les peces que sonen són lentes, amb notes largues i són més fácils de sonar que d'altres. Per això els feia sortir”.

Respecte a la composició i a l'instrumental, en els anys estudiats la formació varià segons l'época, essent inicialment una formació de 35-40 membres, passant per uns difícils moments amb una reduida banda d'uns 25 i arribant als darrers anys a estar integrada per una seixantena de músics. S'hi pot trobar, en general, la formació seguent:

Flauta travessera 1a, flauta travessera 2a, flautí, requint, clarinet principal, clarinet 1r, clarinet 2n, clarinet 3r-4rt, clarinet baix, saxofon alt Ir, saxofon alt 2n, saxofon tenor 1r, saxofon baríton, trompeta la, trompeta 2a, trompeta 3a, fiscorn, trompa la, trompa 2a, trombó 1r, trombó 2n, trombó 3r, bombardí Ir, bombardí 2n, alicorns (els darrers alicorns que hi va haver a la banda van ser en temps de Jordi Rosselló), tuba, bombo, caixa, plats, 2 timbals (més petits dels que hi ha ara i més mals d'afinar), pandereta, triangle, castanyetes de mà.

Als darrers anys es compraren tres timbals nous. Atès que els més joves s' interessaven a interpretar peces més modernes com és el cas de The Beatles in concert de Lennon& McCartney es posa de manifest la necesitat d'incorporar altres instruments. En concret, per al cas d'aquesta darrera obra Cristòfol Font dugué la seva bateria.