Sembla pausible que Mateu Dalmau es posàs al capdavant de la banda en época de la guerra civil, després d'un curt període en què Andreu Nicolau se n'havia fet cárrec. Dalmau provenia de la carrera militar de què es licencià com a músic de tercera. Tot i que la preparació musical del mestre Dalmau no era molt extensa, els músics coincideixen a dir que sabia fer be la seva tasca. D'altres fonts afirmen que era un gran intèrpret.

Dalmau compartí la direcció amb la feina de mestre. Una de les tasques que complementaven la feina de director era la de transcripció de partitures i d'arranjament: a l'arxiu trobam manuscrits signats per ell que evidencien aquest vessant.

La manera d'elegir el repertori de Mateu Dalmau s'assemblava molt a la dels seus antecessors. La Filharmònica interpretava peces senzilles i era habitual trobar dins el repertori música espanyola, sarsueles, obertures, pasdobles, valsos, etc. Els músics recorden que mestre Dalmau tenia una certa predilecció per una sèrie d'obres com Tierras Llanas de M.V. Romero, Katiuska o La Leyenda del Beso de Soutillo i Verd. Per aquest motiu, als concerts, les tocaven amb preferència.

Ara bé, tot i la tasca que realitzava Mateu Dalmau, arribà un moment en què fou necessari un nou mestre que pogués donar aire fresc i qualitat musical a l'entitat. Així, sembla que fou aquest el motiu que va propiciar el canvi.